viernes, 18 de noviembre de 2011
La Universitat Illes Balears (UIB) fa una donació d'equips informàtics a la Fundació Lluís Llach
Lluís Llach, conjuntament amb Francesc Ventura de NTAfrica (Noves
Tecnologies per a l'Àfrica), varen rebre el passat dia 12 de juliol al
senyor Pere Palou Sampol, Responsable de les Activitats Físiques i
Esportives del Vicerectorat de Projecció Cultural de la UIB, que en nom
de la UIB i de la seva rectora Montserrat Casas va fer arribar a la
Fundació Lluís Llach un total de 19 ordinadors de sobretaula, 9 Macs i 4
portàtils.
 |
| Lluís LLach |
QUÈ ÉS LA FUNDACIÓ LLUÍS LLACH ?
La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.
La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.
El grup de rock català Lax'n Busto oferirà una classe magistral a l'alumnat de l'escola Purificació Salas Xandri
04/11/2011
La visita s'emmarca en un projecte multidisciplinar a l'entorn del rock català
Un total de 125 nens i nenes del Cicle Superior de l'escola
Purificació Salas gaudiran el proper 8 de novembre de la visita del
popular grup de rock català Lax'n Busto. La iniciativa s'emmarca en el
projecte Lax'n'rock a les aules, que ha permès a l'alumnat d'aquest
centre treballar diferents competències a l'entorn de la producció
musical.
El projecte trasllada als i les alumnes els valors de la
responsabilitat, l'esforç i dedicació que hi ha darrera d'una cançó, des
de la seva creació fins a la posada en escena. També fomenta la
creativitat i la imaginació, dues habilitats que formen part de la vida
quotidiana dels músics professionals.
 |
| Membres del grup Lax'n'busto |
Durant tot aquest primer trimestre de curs, els nens i nenes han
pogut apropar-se al rock català mitjançant la recerca d'informació, la
confecció d'una auca, a banda d'altres activitats que culminen amb
aquesta visita del grup.
Durant la visita, els tres components de Lax'n Busto, Pemi
Rovirosa, Jimmy Pinol i Salva Racero, combinaran explicacions més
didàctiques de la seva feina amb audiovisuals, cançons i exemples
pràctics tocats en directe.
L'alumnat podrà conèixer de prop el procés de composició, treball
en grup i gravació d'un disc professional així com la seva posterior
promoció que sovint acaba amb una gira de concerts en directe.
La Nova Cançó
s. XX dC
 |
| Joan Manel Serrat, un dels cantautors destacats de la Nova Cançó. |
La
Nova Cançó va ser un moviment musical i, de retruc, social, polític i
fins i tot comercial, que va tenir lloc a la dècada dels seixanta als
Països Catalans. Amb la Nouvelle Chanson com a model, reivindicava l’ús
de l’idioma del país en la cançó d’autor i en la música popular en
general, i vehiculava, entre altres temes, l’oposició al franquisme.
El
fenomen de la Nova Cançó s’emmarca dins el conjunt d’iniciatives
encaminades a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes que
sorgeixen a Catalunya al començament de la segona meitat del franquisme
–a les acaballes dels 50 i, sobretot, a l’inici dels 60–. La millora de
l’economia i una certa atenuació de la repressió política i cultural de
la catalanitat van permetre a aquestes accions prosperar i arribar al
gruix de la societat més enllà de les precedents, que havien estat, en
general, minoritàries o fetes des de l’exili. Entre els projectes
culturals que coincideixen amb la Nova Cançó, sobresurten la revista
‘Serra d’Or’, del 1959; el segell discogràfic Edigsa, l’entitat Òmnium
Cultural, la revista infantil ‘Cavall Fort’ –tots tres del 1961– i
Edicions 62, el nom de la qual ja indica l’any en què va néixer.
La Nova Cançó es va convertir en un
autèntic fenomen de masses a partir dels seus primers discos, del 1962;
el primer va ser ‘Espinàs canta Brassens’.Entre final dels 60 i principi
dels 70, es van incorporar a la nova Nova Cançó molts artistes, una
bona part dels quals procedent del País Valencià, les Illes Balears, la
Catalunya del Nord i, fins i tot, l’Alguer.
Amb la solidificació de la
democràcia espanyola, la cançó catalana va patir una crisi que la va
transformar en minoritària, si bé cantautors ja coneguts com Raimon,
Llach, Bonet o Rossell van continuar treballant amb molt èxit, i van
aparèixer-ne figures noves com el sabadellenc Albert Pla, el mallorquí
Tomeu Penya o el terrassenc Miquel Pujadó.
Més enllà del canvi d’entorn
polític, l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua
Catalana atribuïa el problema a la manca de suport institucional. Entre
finals dels anys 80 i els 90, el fenomen musical de masses en llengua
catalana va ser, de fet, l’anomenat Rock Català. Des de final dels 90,
nous cantautors en català com Gerard Quintana, Roger Mas, Feliu Ventura,
Òscar Briz o Joan Miquel Oliver i alguns líders de bandes del Rock
Català desaparegudes recullen l’esperit de la Nova Cançó.
Nyandú guanyen el Sona 9
The Mamzelles s'enduen el Premi Joventut i Alls Nous Piquen i Bremen els dos Premis Èxit
El grup Nyandú
és el guanyador del concurs Sona 9 del 2011. El trio de pop-folk de la
Torre d'Oristà (Osona) ha estat els preferit del jurat a l'onzena final
del concurs de maquetes, que s'ha celebrat aquest dilluns 14 de novembre
a la sala Bikini de Barcelona.
Nyandú s'ha
imposat en una final renyida que ha tornat a omplir de públic la sala
Bikini de Barcelona. El Premi Sona 9 suposa la gravació i edició d'un
disc en un estudi amb un productor professional, una campanya
promocional, la gravació d'un videoclip i una gira de concerts arreu de
Catalunya. El grup de la Torre d'Oristà, un petit poble de la comarca
del Lluçanès, va estar acompanyat per una bona claca de seguidors que
van corejar en tot moment les seves cançons, en especial "Un indret
privilegiat".
El trio The Mamzelles s'ha
endut el segon Premi, el Joventut, que consisteix en l'enregistrament i
edició d'un EP en un estudi professional, una minigira de concerts i
una campanya de promoció. Les tres Mamzelles van encandilar l'audiència amb el seu espectacle a mig camí del pop i el cabaret. La banda de rock crossover Alls Nous Piquen i el grup de pop Bremen s'han endut el tercer i quart premi respectivament, els premis Èxit. Cada premi consisteix en 1.500 euros en material musical.
A més dels quatre grups finalistes, la sala Bikini també va veure ahir damunt l'escenari tres dels guanyadors de l'any 2010: Blaüe, Pulpopop i La iaia, que van posar punt i final a la vetllada.
Enllaços:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)